Aromateràpia Científica
L´Aromateràpia és la utilització dels olis essencias extrets de les plantes aromàtiques, amb finalitats terapèutiques.
Totes les civilitzacions han utilitzat les plantes per curar-se: des de l´Índia amb la medicina ayurvèdica, passant per la Xina mil.lenària i Egipte, durant l´Edat Mitjana amb els boticaris fins arribar a l´actualitat amb els remeis casolans naturals dels nostres avis i àvies.
A partir de l´extracció de les essències de les plantes aromàtiques per destil.lació (Avicena, SXI) s´obtenen olis essencials purs, molt concentrats, que s´utlitzen per diferents afeccions amb intencions curatives i preventives.
A principis del SXX, amb la revolució industrial es va deixar de banda les substàncies vegetals fitoaromàtiques, orientant els esforços cap a la química de síntesis, més innovadora. A França, al 1928 Gattefossé estudia les relacions entre l´estructura i activitat dels compostos aromàtics i les propietats que presentaven aquests olis essencials. Al 1964 ,Valnet comença a publicar sobre l´eficàcia de l´Aromateràpia. Al 1975 apareix el concepte de quimiotípia( Frachomme) : la composició bioquímica estudiada que dóna les propietats terapèutiques als olis essencials informant sobre les mol.lècules que son biològicament actives en patologies clínicament estudiades , permetent reduïr els fracassos terapèutics i disminuir els efectes secundaris o el risc de toxicitat. Aquí comença la Aromateràpia Científica i Mèdica. El quimiotip és important doncs, una mateixa planta aromàtica definida botànicament, sintetitza una essència que serà bioquímicament diferent en funció del biotop en el que es desenvolupa ( tipus de terra, altitud, sòl, condicions climàtiques, vegetacions veïnes,..). La planta oferirà olis essencials totalment diferents en funció del lloc de recol.lecció o d´orígen, època d´extracció, el període vegetatiu en que es recol.lecta ,... variant els quimiotipus i les diferents activitats terapèutiques.
Acció dels olis essencials
S´absorveixen fàcilment a nivell cutani, passant a circulació sanguínea.
Per via inhalatòria, els quimiorreceptors de l´epitel.li olfactiu capten les mol.lecules aromàtiques i les transmeten directament al cervell, el centre olfactori està situat en el sistema límbic( regulador de les emocions); també dels pulmons passen al torrent circulatori i d´aquí a tot l´organisme. Per via sublingual, l´absorció és ràpida doncs existeix una xarxa vascular important. La via oral també s´utilitza, essent possible l´aparició d´intol.lerancia a nivell digestiu amb algún oli essencial.
D´entre els principals efectes terapèutics destaca: efecte antiinfecciós, immunoestimulador, neurotònic, antiinflamatori, antisèptic, cicatritzant, relaxant del sistema nerviós, antiespasmòdic descongestiu, mucolític, etc...
L´Aromateràpia forma part de les medicines holístiques i complementàries, on la vitalitat de la planta s´expressa a través del seu oli essencial influint tant a nivell mental, psicològic, espiritual i físic. L´utilització de vàries teràpies complementàries en potencia el seu efecte.
