Teràpia Neural
Què és la Teràpia Neural?
La Teràpia Neural consisteix en el tractament de la persona entès com un ens únic (cos, ment, emocions, energia...) a través del Sistema Nerviós Autònom o Sistema Nerviós Vegetatiu.
El Sistema Nerviós Autònom s’encarrega de regular totes les funcions involuntàries del nostre organisme: la respiració, la digestió, el batec cardíac, la circulació, els sistemes d’excreció, etc. Qualsevol experiència viscuda a nivell emocional o físic, com intervencions quirúrgiques, cicatrius, malalties infeccioses, trastorns hormonals, embarassos, etc. poden produir una sobrecàrrega del Sistema Nerviós Autònom, conduint a un desequilibri que adoptarà diferents formes en funció de cada persona i de l’experiència viscuda.
En què consisteix la Teràpia Neural?
Durant la Teràpia Neural realitzem fonamentalment petites puncions a la pell, ja que és el lloc on hi ha més quantitat de terminacions del Sistema Nerviós Autònom. A més, és convenient recordar que la pell i el sistema nerviós comparteixen el mateix origen embriològic: l’ectoderma.
A diferència d’altres tècniques que utilitzen la punció amb agulla fina, a la Teràpia Neural administrem procaïna diluïda (en el cas de persones que en siguin al·lèrgiques, utilitzem lidocaïna), tenint en compte la història de vida del pacient.
La procaïna, o també anomenada novocaïna, fou introduïda l’any 1905. És un aminoèster que té la capacitat de bloquejar l’impuls nerviós, prevenint l’inici i la propagació d’aquest. Per tant, la procaïna té propietats anestèsiques, però actualment el seu ús com a anestèsic ha quedat obsolet per la introducció de nous fàrmacs molt més potents i amb una vida mitjana més llarga, que compleixen amb tots els requisits necessaris per a tal ús.
Però l’objectiu de la Teràpia Neural no és anestèsic.
Per què s’utilitza la procaïna en la Teràpia Neural?
Utilitzem la procaïna en la Teràpia Neural per la seva capacitat de repolaritzar i establir el potencial de membrana cel·lular afectada per l’impuls irritatiu.
Hem de tenir en compte que cada cèl·lula actua com una petita bateria de potassi amb un potencial d’entre 40-90 mv. Cada estímul irritatiu fa caure el potencial (despolarització). En condicions normals, la cèl·lula es repolaritza de forma immediata, però quan el sistema rep de forma continuada estímuls irritatius de petita intensitat o estímuls menys nombrosos però d’intensitat alta, el nostre ésser es debilita i perd el seu equilibri i la seva estabilitat, podent caure malalt.
El treball “Desconeguts efectes a distància dels anestèsics locals”, elaborat l’any 1928 pels metges alemanys Walter i Ferdinand Huneke, informava per primer cop a la comunitat científica sobre els efectes beneficiosos de la procaïna, no només en el tractament del segment d’una malaltia , sinó en la desaparició de símptomes mitjançant la punció de zones fora del segment de la malaltia (camp interferent).
Importància de la història clínica i de vida
L’inici d’una lumbàlgia pot estar relacionat amb un embaràs, una cesària, etc. En aquests casos, punxant la cicatriu de la cesària i els punts a l’hipogàstric podem resoldre aquest símptoma.
En canvi, en una altra persona l’origen del dolor pot estar relacionat amb un procés dental, estrès laboral emocional, etc. Cadascú té els seus propis camps interferents i la seva pròpia història de vida. Som el que som per tot el que hem viscut des del moment de la nostra gestació.